Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 maig 1885 (Julià) Bechteevo (Rússia) (it) |
Mort | 29 juliol 1938 (53 anys) Moscou (Rússia) |
Causa de mort | mort no natural pena de mort |
Sepultura | Camp d'afusellament Communarka |
Ministry of Justice (en) | |
Membre de l'Assemblea Constituent Russa | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Estatal de Sant Petersburg faculté juridique de l'université impériale de Kharkov (fr) |
Activitat | |
Ocupació | advocat, organitzador d'escacs, militar, polític, revolucionari, alpinista |
Ocupador | Universitat de Khàrkiv |
Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica Partit Obrer Socialdemòcrata Rus |
Membre de | |
Carrera militar | |
Lleialtat | Unió Soviètica |
Esport | alpinisme |
Participà en | |
26 gener 1934 | 17è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
Família | |
Cònjuge | Elena Rozmirovich |
Germans | Ielena Krilenko |
Premis | |
Nikolai Vasílievitx Krilenko (rus: Никола́й Васи́льевич Крыле́нко; Bejtéyevo, Governació de Smolensk, Imperi Rus, 2 de maig de 1885 – Moscou, Unió Soviètica, 29 de juliol de 1938) va ser un polític comunista rus, dirigent del Partit Bolxevic. Va exercir una gran varietat de càrrecs dins del sistema legal soviètic, arribant a ser ministre de Justícia de la Unió Soviètica i Fiscal General de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia.
Krylenko va ser un exponent del dret socialista i de la teoria que les consideracions polítiques, més enllà de la culpabilitat o innocència criminals, havien de guiar l'aplicació del càstig penal. Encara que va participar en els Judicis Farsa i en la repressió política de finals dels anys 1920 i començaments dels anys 1930, el mateix Krilenko va ser finalment detingut durant la Gran Purga. Després de ser sotmès a interrogatoris i tortures per part de l'NKVD, Krilenko va confessar una àmplia participació en el sabotatge i l'agitació i propaganda anti-soviètica. Va ser condemnat a mort pel Col·legi Militar de la Cort Suprema de l'URSS, en un judici que va durar vint minuts, i executat immediatament després en el camp d'afusellament de Communarka.